Plácido coa Carballeira de Cercio
08/08/2006
La Gaita.
¡Ay , gaita melguera! dulciquina gaita, queixíu de mimosa, sonsonín de xana, que vienes de lloñe cantando que canta per entre las flores, per entre la mata, con zalameríes, tan blandia, tan blandia; y unes resiquines llumios de l'alba, ó con señardades de tardi enllutada. Hay gaita melguera, mimosuca gaita! como del ensame to zumbíu fai gala. A veces yes triste como el ¡ay! que llancia tratayá d'amores la pobre rapaza; otres, aloyera, reblincona pasas finxindo rebelgos qu'alleguen á l'alma.Tu son ye marmuriu reguerín de plata; celosa nel fuelle tormentes españan. ¡Ay, gaita melguera, dulciquina gaita! queixíu de mimosa, soniquín de xana; ¿que coses me dicis que fienden á l'alma! "Enrique García Rendueles"